2014, Editions, Programme 2014

day4

Dimanche 5 Octobre 2014

10h » Une séance proposée par Jean-Pierre Bellay (Cinémaginaire)

ÊTRE VIVANT / SER VIVENT
d’Emmanuel Gras
France/ Bathysphere productions/ 17’

Une voix masculine décrit avec une précision impitoyable le parcours physique et mental d’un homme se retrouvant à la rue. Derrière la dureté des mots, on devine l’empathie de celui qui est déjà passé par là. À l’image, les rues de Paris, les passants, les bancs, les recoins sombres où l’on pourrait peut-être s’abriter, le temps d’une nuit.

Una veu masculina descriu amb una precisió despietada el recorregut físic i mental d’un home retrobant-se al carrer. Darrera la duresa de les paraules, s’endevina l’empatia del qui ja ha conegut aquella situació. A la imatge, els carrers, els vianants, els bancs, els racons foscos on potser es podria abrigar, per una nit

THE END / FINAL
de Hicham Lasri
Maroc/ Production Lamia Chraibi/2011/N&B/105’

Casablanca 1999. Un air d’incertitude plane sur le Maroc et sur Mikha, un marginal. Il trouve en Daoud, commissaire de police, un père, et l’amour auprès de la charmante Rita, surveillée par ses frères.
Dès le générique, on commence la tête en bas et l’on pressent que rien dans ce film ne sera bien normal. Vision apocalyptique d’un pays en fin de règne, The End réussit l’exploit de naviguer dans un surréalisme total tout en étant ancré dans une réalité poisseuse. (Emmanuel Gras)

Casablanca 1999. Un aire d’incertesa plana sobre el Marroc i en Mikha, un marginal. En el personatge d’en Daoud, comissari de policia, en Mikha troba un pare, i l’amor prop de l’encisadora Rita, vigilada pels seus germans.Des del genèric, hom comença el cap per avall i es pressent que res en aquesta pel·lícula no serà normal. Visió apocalíptica d’un país en final de regnat, « The End » aconsegueix la proesa de navegar en un superrealisme total tot sent ancorat en una realitat llefiscosa. (Emmanuel Gras)

14h 30 » Une séance proposée par Arnaud Hée (Cinéma du Réel/ Critikat)

ESPACE / ESPAI
d’Éléonor Gilbert
France / 2014 /14’

À l’aide d’un croquis, une petite fille explique comment l’espace et les jeux se répartissent lors de la récréation, en particulier entre les garçons et les filles, et en quoi cela lui pose un problème au quotidien.

Amb l’ajuda d’un esbós, una noieta explica com l’espai i els jocs es reparteixen durant l’esbarjo, en particular entre els nois i les noies, i per què allò li és un problema quotidià

IRANIEN / IRANIÀ
de Mehran Tamadon
France/ Suisse/ L’Atelier documentaire/ Box productions/2014/105’

« Ce film raconte mes tentatives de dialogue avec les défenseurs du régime iranien. Pendant trois ans j’ai cherché à les convaincre de venir vivre deux jours avec moi dans une maison pour leur poser une question fondamentale à mes yeux : comment faire concrètement pour vivre ensemble ? Comment partager l’espace public iranien pour qu’il appartienne autant aux athées comme moi qu’aux religieux qui ont le monopole du pouvoir ? » (Mehran Tamadon)
Le cadre du film, spatial comme temporel, fait de cette expérience un exercice de philosophie politique inédit et déchirant. Charlotte Garson

« Aquesta pel·lícula narra els meus intents de diàleg amb els defensors del règim iranià. Durant tres anys he tractat de convèncer’ls de venir viure dos dies amb mi en una casa per posar-los una pregunta fonamental al meu parer: com fer-ho concretament per viure junts? Com compartir l’espai públic iranià per tal que pertanyi tant als ateus com jo, com als religiosos que tenen el monopoli del poder? » (Mehran Tamadon)
El marc de la pel·lícula, espacial com temporal, fa d’aquesta experiència un exercici de filosofia política inèdit i colpidor. Charlotte Garson

17h » Une séance spéciale proposée par Jacky Evrard et Patrick Viret

J’AI MIS NEUF ANS À NE PAS TERMINER / HE POSAT NOU ANYS PER NO ACABAR
de Frédéris Danos
France /2010 /75’

« J’ai commencé un documentaire en 2002. J’ai changé 3 ou 4 fois de sujets. En 2010, je me suis dit que montrer un ensemble de séquences en les complétant par le récit en direct de ce qui manque était un moyen de faire un film. »

« He iniciat un documental el 2002. He canviat 3 o 4 vegades de temes. El 2010, m’he pensat que mostrar un conjunt de seqüències completant-les per la narrativa en viu del que falta era un mitjà de fer una pel·lícula. »

18h 15 » Une séance spéciale « Invitation à la frontière » proposée par Franck Ancel

La dernière projection MARCEL DUCHAMP >< WALTER BENJAMIN (2003-2014) par Franck Ancel avec un patch informatique de Joachim Montessuis sur un montage images de Baptiste Houssin, durée 11 min.

« Ce souvenir est tellement intense que je ne puis faire autrement que de l’évoquer au présent : assis à la terrasse d’un café de Portbou devant le soir déclinant du dernier jour de l’été 1966, Marcel Duchamp me parle de la fête de Vienne, des coups de feu du nègre Virgilio et de la société shandy, dont, jusqu’à présent, j’ignorais totalement l’existence. La terrasse du café se trouve tout près de la pension où, il y a vingt ans, Walter Benjamin s’est vu contraint de s’ôter la vie. » Enrique Vila-Matas

« Aquest record és talment intens que no puc fer altrament que d’evocar-lo al present: assegut a la terrassa d’un cafè de Portbou de cara al vespre minvant de l’últim dia de l’estiu 1966, en Marcel Duchamp em parla de la festa de Viena, dels trets del negre Virgilio i de la societat shandy, de la qual fins ara, ignorava l’existència. La terrassa del cafè es troba molt a prop de la fonda on, fa vint anys, en Walter Benjamin va ser constret de treure’s la vida. » Enrique Vila-Matas

19h 15 » PALMARES À LA FRONTIÈRE

Avec projection d’un film de 10’ associant dix films tournés à Cerbère ou à Portbou depuis la première édition des Rencontres cinématographiques

Amb projecció d’una pel·lícula de 10 minuts associant deu pel·lícules filmades a Cervera o a Portbou d’ençà la primera edició de les Trobades Cinematogràfiques
2014 Editions Programme 2014